De Pirineus de Catalunya n’hi ha tants com enamorats d’aquestes muntanyes. N’hi ha que cerquen els petits pobles que conserven les cases de pedra i les tradicions. A altres els apassiona la natura i els parcs naturals. També hi ha esportistes que gaudeixen fent activitats a l’aire lliure. I després, els que gaudeixen tastant la gastronomia local en el seu entorn. Viu els Pirineus catalans a la teva manera.
La natura dels Pirineus s’escriu en majúscules als seus parcs naturals. Lluny de la ciutat, el ritme s’alenteix per gaudir-los. Són explosions de natura de característiques molt diferents en funció de la seva ubicació geogràfica.
Pobles que s’amaguen en la immensitat d’una vall, petits paradisos on pintors com Picasso van buscar la inspiració o nuclis medievals que han conservat intactes les cases de pedra. Fes una ruta pels pobles més bonics dels Pirineus de Catalunya.
Una ruta de BTT per la Val d’Aran, una travessa per senders històrics com el que va fins a Núria, fer parapent prop del Parc Natural del Cadí-Moixeró... Si ets un esportista d’aire lliure, els Pirineus de Catalunya t’esperen.
Un trinxat o una olla aranesa, combinats amb carn de caça i acompanyats per formatges d’alta muntanya. Un menú pirinenc que, després de visitar les esglésies romàniques i participar en les festes tradicionals, satisfà els visitants més exigents.
Vuit dies de recorregut pels Pirineus. Ment oberta i moltes ganes d'aventura, de cultura i, sobretot, de conèixer la seva gent. N'han fet moltes fotografies i porten una llista molt llarga de visites pendents. Tenen clar que hi tornaran. Però ara és el moment de començar el viatge amb ells. T'hi apuntes?
La Marta i en Kai tenen un inici d'aventura espectacular: el congost de Mont-rebei a la serra del Montsec. L'erosió constant de la Noguera Ribagorçana s'ha obert pas a la muntanya i ha creat un congost amb parets de caiguda vertical de més de 500 metres. El pas més estret té una amplada de 20 metres. Mont-rebei és el congost més gran de Catalunya que la civilització no ha alterat. No hi ha carreteres, ni línies elèctriques, ni ferrocarril... Només un camí de ferradura excavat a la muntanya permet travessar-lo a peu. Un avís per als senderistes: no és recomanable per a aquells que pateixen de vertigen.
On: Mont-rebei (Pallars Jussà)
Quan: Tot l'any
Arribar fins a la capital catalana els ha estat fàcil perquè està molt ben comunicada. I el més important per a la nostra parella: en dues hores de cotxe hauran deixat la sorra de la platja i es trobaran enmig de la natura, entre muntanyes de més de 2.000 metres d’altitud, gaudint del paisatge verd dels Pirineus.
La Marta, enamorada del mar, ha volgut anar a la platja. Un cop allà, a part de banyar-se al mar, s’han animat a fer una estona de ‘paddle surf’, una de les activitats que es poden fer al litoral barceloní. No han parat de riure: en Kai no aconseguia mantenir-se més d’un minut sobre la taula.
Després, moment de recuperar forces en un restaurant proper, a peu de platja: anxoves de l’Escala, sonsos i una mica de pernil han apaivagat la gana. En tornar dels Pirineus, aniran a algun dels restaurants més innovadors reconeguts amb l’estrella Michelin –n’hi ha 25–. Els amics els han demanat que en pengin moltes fotos per fer-los una mica d’enveja sana.
Tots dos s’han quedat sorpresos en veure que molts barcelonins es mouen en bicicleta per la ciutat, una opció respectuosa amb el medi ambient. Amb una mirada còmplice i un missatge telepàtic s’ho han dit tot: “Lloguem unes bicis per recórrer la ciutat”. Minuts després ja pedalaven per altres barris més allunyats del cosmopolita centre de la ciutat i havien deixat enrere els carrerons del Barri Gòtic i més de 2.000 anys d’història.
Han pujat pel passeig de Gràcia circulant per carrils bici. Han quedat sorpresos per la gran quantitat d’edificis modernistes que s’aixequen a la ciutat. Un informador molt simpàtic els explica que Barcelona compta amb nou edificis declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
I abans d’agafar el cotxe i deixar enrere el mar, s’han acostat a un mercat de Gràcia, un dels molts que hi ha a Barcelona, a comprar fruita fresca per menjar-se-la durant el trajecte cap als. T’animes a acompanyar-los?
On: Barcelona
Quan: Tot l'any
És hora de fer parada a l’interior de l’església romànica de Sant Climent de Taüll i viatjar fins l’any 1123. Es projecta un mapping espectacular dels frescos originals de l’absis i de l’imponent Pantocràtor, que actualment es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya. La representació audiovisual deixa bocabadat el visitant, que descobreix la màgia de la tècnica artística que es va utilitzar per crear aquest mural. La Marta i en Kai queden sorpresos per la bellesa d’aquesta obra d’art que ha esdevingut un referent en la pintura romànica europea.
On: Vall de Boí (Alta Ribagorça)
Quan: Tot l’any
La Marta i en Kai tenen clar que la festa de les falles d’Isil no se la poden perdre. És la nit de sant Joan i la muntanya s’il•lumina de foc. Els fallaires comencen a baixar amb unes torxes gegants en flames per muntanyes amb pendent de vertigen. Els visitants, des de baix, s’ho miren sorpresos i la Marta i en Kai veuen que és més espectacular del que els havien dit. Sembla una serp de foc que s’arrossega per la muntanya.
On: Isil (Pallars Sobirà)
Quan: 23 de juny
La Marta i en Kai han decidit fer una ruta de BTT curteta i no gaire complicada, per així aprofitar el dia. El recorregut pels voltants del poble de Bagergue els permet fer un primer tast de la natura a la Val d'Aran. Si hi vas a la primavera trobaràs un paisatge molt acolorit, amb flors que pengen de la majoria de les cases, típiques d’alta muntanya. La Marta i en Kai han superat de bon tros la prova. Són 3,1 km d’asfalt i de pista de terra que han fet en una mitja hora.
On: Bagergue (Val d’Aran)
Quan: primavera, estiu, tardor
El José Antonio i l'Òscar Tarrau són els dos germans que s'han llançat a l'aventura de fer reviure els formatges artesans que elaborava l'àvia Genoveva. "Volíem recuperar el típic formatge aranès i amb la qualitat de la llet de vaca dels Pirineus. Ho hem aconseguit", diuen els germans Tarrau. Que els ho diguin a la Marta i en Kai, si els ha agradat la recepta del formatge aranès. Els ha costat moltíssim marxar de la botiga! El mateix et pot passar a tu si t'agrada el formatge.
On: Bagergue (Val d'Aran)
Quan: Tot l'any
La Marta i en Kai busquen la millor manera per sentir l’esperit natural de la Val d’Aran i han trobat la proposta més adequada: recórrer un tram de la ruta Camin Reiau. És un camí circular que et descobreix els 33 pobles de la Val d’Aran. Discorre pels senders que antigament eren les vies principals de comunicació entre els diversos nuclis habitats. L’itinerari es divideix en 10 etapes d’uns 15 quilòmetres que pots fer al llarg de tot l’any com prefereixis.
On: Vielha (Val d’Aran)
Quan: Tot l’any
Després d'un esmorzar energètic a base d'embotits i formatges del Pallars, comença l'aventura a l'aigua: és el moment del ràfting a la Noguera Pallaresa. El riu, amb més de 40 km navegables, baixa amb molta aigua del desgel. La baixada serà divertida.
Després de posar-se el casc, el neoprè i el salvavides, per si de cas cauen a l'aigua, el monitor els dóna les primeres indicacions. Com han de remar, què han de fer quan es trobin amb un ràpid... Ell els guia en la baixada i els explica el paisatge que es troben pel camí, en ple congost de Collegats. Tindran temps d'apreciar-lo?
Si t'animes, no et confiïs amb les aigües tranquil•les, després sempre acabaràs trobant un ràpid. I encara que sembli que l'aigua superi la barca, no corres cap perill. El Pallars és un dels millors llocs d'Europa per gaudir amb la pràctica del ràfting. La Marta i en Kai han dit que tornaran la propera primavera i volen provar un altre punt de riu, concretament a Llavorsí. I tu? T'animes a anar-hi aquest cap de setmana?
On: Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà)
Quan: Primavera i estiu
Una orquídia enmig dels Pirineus. La troballa ha deixat bocabadats la Marta i en Kai. El guia que els acompanya els explica que no només habiten al tròpic, sinó que se’n poden trobar moltes que són endèmiques dels Pirineus. Valentes, eh? Després de la jornada de ràfting, s’han decantat per una opció excursionista: una ruta guiada per conèixer la flora del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
On: Boí (Alta Ribagorça)
Quan: Estiu
Es fa de nit al Pallars i la Marta i en Kai se'n van cap a la serra del Boumort, on l'empresa que organitza l'activitat ha instal•lat el campament. Aquesta nit dormiran sota els estels en unes tendes molt confortables.
On: Boumort (Pallars Jussà)
Quan: Tot l’any
Natura s’escriu amb majúscules al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Hi creixen 1.400 espècies i subespècies de plantes amb flors i falgueres, que representen al voltant d’una tercera part de la flora catalana. El parc té més de 400 km de senders. La Marta i en Kai s’han carregat la motxilla a l’esquena per enfilar un tram del GR-107, conegut popularment com el Camí dels Bons Homes, i descobrir la riquesa natural d’aquest espai protegit.
Amb més de 40.000 hectàrees de superfície, el Parc Natural del Cadí-Moixeró es troba a mig camí de les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà. L’horitzó del parc se’l reparteixen dues grans serres —la del Cadí i la del Moixeró— que s’uneixen pel coll de Tancalaporta i formen una barrera muntanyosa de 30 quilòmetres de llargada. Són particularment impressionants les cingleres de la cara nord de la serra del Cadí i el massís del Pedraforca, tot un emblema de l'excursionisme a Catalunya.
Una curiositat: el picot negre és el símbol del parc. A més d'aquesta au, és fàcil trobar mussols pirinencs, martes o isards, els amos de la muntanya. En Kai no deixa de compartir fotos a les xarxes i totes porten les mateixes etiquetes: #visitpirineus #sensefiltres
On: Bagà (Berguedà)
Quan: Tot l’any
Que sigui l’única catedral romànica de Catalunya la converteix en una visita imprescindible per als apassionats de la història. La Marta i en Kai no són una excepció. S’han acostat fins a la Seu d’Urgell per visitar Santa Maria d’Urgell. La Marta li comenta a en Kai que hi ha alguna cosa màgica quan camines per l’interior i sents el ressò de les passes contra les parets de pedra.
El temple respon a models arquitectònics occitans i del nord d'Itàlia. La seva influència es deixa sentir en determinades construccions properes, entre les quals destaca l'església de Santa Maria de Covet, a la veïna comarca del Pallars Sobirà. La seva monumentalitat i l'austeritat del disseny arquitectònic, combinada amb una gran quantitat d’elements escultòrics als claustres i a la façana principal són els trets que la defineixen com l’únic exponent de catedral romànica a Catalunya.
L’actual catedral es va començar a construir entre els anys 1116 i 1122 en uns terrenys que abans ja havien acollit fins a quatre temples, entre els quals una catedral visigòtica del segle IX i la catedral de Sant Ermengol. Abans de marxar, la parella d’aventurers han decidit acostar-se al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell per acabar la seva immersió cultural a l’Alt Urgell.
On: La Seu d'Urgell (Alt Urgell)
Quan: Tot l’any
Després de la visita a la Seu d’Urgell els dos protagonistes han posat rumb a Solsona: volen arribar a veure la despenjada del ruc, l’emblema del Carnaval de Solsona —declarat l'any 1978 Festa d'Interès Turístic Nacional—. Explica la llegenda que els solsonins volien enviar un ruc a menjar-se les herbes que creixien al campanar de la Torre de les Hores. El problema va arribar quan el ruc no passava per les escales de la torre, així que van decidir pujar-hi l'animal penjant pel coll. L'ase va morir en l'intent, però els de Solsona el van convertir en una festa que repeteixen cada Carnaval, això sí, amb un ruc fet de cartró pedra.
Més enllà de la despenjada, el Carnaval és diferent de tots els altres. Les populars disfresses han estat substituïdes per bates de tots colors que porten les diferents comparses i pels gegants bojos, que ballen al so del ‘Bufi’. Aquest himne del carnaval forma part d’aquell grup de melodies que de sobte, sense saber per què, comences a taral•larejar en qualsevol moment.
La Marta i en Kai han aprofitat que han arribat amb temps a Solsona per fer una passejada per la ciutat. S’han allunyat del centre, que vibra amb el Carnaval, per anar fins a l’edifici modernista de l’Hotel Sant Roc, han seguit caminant cap a la catedral gòtica, el palau episcopal i ja han enfilat cap a la plaça Major per entonar la melodia que posa el punt final a la celebració: “A Solsona, bona gent, si no haguessin mort el ruc”.
On: Solsona (Solsonès)
Quan: Dijous Gras de cada any
La lleu boirina que encara queda de l’albada es va desfent als Pirineus, mentre el Ricard prepara per a la Marta i en Kai un esmorzar de pastor antològic: carn de xai a la brasa, pa amb tomàquet, embotits de la zona i vi. El combustible imprescindible per afrontar una jornada de pastura. El Ricard és un pastor de mena que els descobreix tots els secrets d’aquest ofici tradicional: com preparar un bon sarró, com fer treballar el gos d’atura per guiar el ramat, com musicar un collar...
Cap a dos quarts d’onze del matí treuen el ramat en direcció a les pastures. Aquest és un dels moments més genuïns del dia, el gos d’atura va per feina i fa sortir totes les ovelles, en té 730. Sabies que hi ha una raça catalana de gossos d’atura? És un gos molt sobri, viu i intel•ligent, i molt devot del pastor. Comença la marxa i el Ricard explica a la Marta i en Kai que “ser pastor no només és una feina tradicional, ser pastor és un sentiment, una manera diferent de viure”.
Quan arriben al lloc de pastura els dos protagonistes queden fascinats per l’entorn del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Les cingleres escarpades, prats verds, els vols circulars dels voltors. Aquí la flora i la fauna són sobiranes, només el so de les esquelles trenca el silenci que els envolta. La Marta i en Kai se senten allunyats de la civilització i la sensació els agrada perquè poques vegades s’havien sentit tan connectats a la natura.
T’animes a fer aquest ‘màster’ en pasturatge?
On: Bagà (Berguedà)
Quan: De juny a setembre
A la Marta i en Kai els interessa molt la història de Catalunya. La visita a la Vall de Boí els va captivar i volen seguir-la explorant. Ho fan en un sentit literal de la paraula, s’han posat les botes i s’han carregat la motxilla a l’esquena per recórrer el Berguedà. Ara veuràs per què.
On: Berguedà
Quan: Tot l’any
Durant tot un any Berga es desviu per preparar aquesta celebració d’origen medieval. L’origen de la Patum cal buscar-lo en els antics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus Christi i que estaven destinats a educar, moralitzar i alliçonar el poble per tal que aprofundís en el coneixement de les Sagrades Escriptures. Més de 600 anys enrere. És una celebració que ha transcendit les fronteres catalanes, l'any 2005 va ser declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
On: Berga (Berguedà)
Quan: De dimecres a diumenge de Corpus
Que no et sorprengui, doncs, si la propera vegada que vas a la Molina et creues persones en bicicleta. El Bike Park és una de les instal•lacions estrella de l’estació durant l’estiu. Disposa de 13 pistes de descens pensades per a corredors amb un nivell alt i mig, un circuit Cross Country, Wood Park i un Txiqui Bike Park.
On: La Molina (Cerdanya)
Quan: Estiu
Núria és com una petita illa envoltada d’un mar de muntanyes. D’aquí li ve l’antic nom de paratge de les Set Valls, per les valls que hi conflueixen –Fontalba, Embut, Finestrelles, Elna, Noufonts, Noucreus i Fontnegra– i la mantenen aïllada. Diu la llegenda que cap a l’any 700 un eremita, sant Gil, va ser el primer habitant de Núria. Hi va viure quatre anys fins que es va veure obligat a fugir i va haver de deixar totes les seves pertinences, inclosa una marededéu, i la creu, la campana i l’olla, els símbols de Núria.
On: Queralbs (Ripollès)
Quan: Primavera, estiu i tardor
Si els autors de la sèrie de televisió ‘Joc de trons’ descobrissin el Ripollès, podrien escriure una temporada sencera basada en la història de la comarca. És una terra de comtes, abats, personatges llegendaris, grans monestirs, castells... Les arrels de Catalunya estan estretament vinculades a aquesta regió pirinenca.
Al Ripollès hi ha una de les concentracions d’art romànic més grans dels Pirineus i més importants d’Europa. S’hi agrupen un centenar de monuments repartits en els 19 municipis de la comarca. La Marta i en Kai, però, han volgut començar a descobrir el Ripollès visitant el monestir de Santa Maria de Ripoll. Al Centre d’Interpretació del Monestir descobreixen que el conjunt monàstic es va aixecar al segle IX i el paper essencial que va jugar en la configuració de Catalunya.
La portalada monumental, de mitjan segle XII, situada a la façana occidental, és una de les seves joies. La iconografia minuciosa treballada sobre pedra narra paratges de la Bíblia com la història de Caín i Abel, l’entrega de les taules de la Llei de Jahvè a Moisès o el judici de Salomó.
També s’acosten al monestir de Sant Joan de les Abadesses i al Palau de l’Abadia, un dels monuments més importants del romànic català. A Sant Joan de les Abadesses descobreixen els escenaris i les llegendes del comte Arnau. Per culpa dels seus pecats el van condemnar a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre que escup flames per la boca i els ulls. Vigila, perquè te'l pots trobar de nit.
Encara dubtes si la història de Ripoll dóna per a una temporada de la sèrie?
On: Ripoll (Ripollès)
Quan: Tot l’any
“Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i profund com mai cap més n'hagis trobat al món”, descrivia el poeta Joan Maragall la fageda d’en Jordà. És un dels racons amb més magnetisme del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Els versos de la fageda també són un retrat fidel del que és tot el parc. La forma del terreny, el tipus de sòl i el clima li proporcionen una vegetació exuberant. En total són 15.000 hectàrees d’espai protegit.
On: Olot (Garrotxa)
Quan: Tot l’any
Avui toca autohomenatge. La Marta i en Kai volen degustar la gastronomia de la Garrotxa i s’han acostat a un dels restaurants del col•lectiu Cuina Volcànica. Els plats que preparen els provoquen un esclat de sensacions al paladar, tots estan fets amb productes de la terra de foc catalana. Un dels productes estrella són els fesols de Santa Pau, amb denominació d’origen protegida. Són molt apreciats per la finor del seu gust i pel poc temps de cocció que necessiten.
On: Olot (Garrotxa)
Quan: Tot l’any
La màgia de l’Edat Mitjana fa acte de presència a tots els racons de Besalú. La Marta i en Kai no se sorprendrien si pel seu pont medieval trotés a cavall un cavaller perfectament empolainat: armadura, casc i cota de malla. El pont està format per set arcades de forma angular sostingudes per pilars que aprofiten com a base les pedres del riu. Té 105 metres de llargada i una torre de 30 metres d’alçada. La primera imatge de Besalú ja els impressiona.
Els carrerons medievals condueixen la parella pel patrimoni arquitectònic de la vila: la Casa Cornellà, considerada com un dels exponents de l’arquitectura civil romànica més ben conservats de Catalunya; la Cúria Reial, edifici noble construït entre els segles XIII i XIV; el Monestir de Sant Pere, amb el deambulatori reservat als pelegrins en el qual es veneraven les relíquies de Sant Prim i sant Felicià. Així fins que arriben al Micvé jueu, el tresor ocult de Besalú.
El micvé jueu va ser el primer recinte de banys jueus que es va descobrir a la península Ibèrica. Només se’n conserven tres més a tot Europa. És una sala subterrània d’estil romànic, construïda amb pedra tallada, té volta de canó i una piscina que s’omplia de manera natural amb aigua d’una font i tenia la funció de purificar l’ànima per mitjà de la immersió total del cos.
On: Besalú (Garrotxa)
Quan: Tot l’any
El museu ja és una obra d’art en si mateix. El Teatre-Museu Dalí és la gran creació que va fer el geni surrealista. El propi Salvador Dalí es va encarregar de dissenyar l’edifici perquè el visitant tingués una immersió absoluta en el seu univers. “On, si no a la meva ciutat, ha de perdurar el més extravagant i sòlid de la meva obra, on si no?”, es preguntava Salvador Dalí.
On: Figueres (Alt Empordà)
Quan: Tot l’any
Ofereix una de les millors panoràmiques del cap de Creus. El monestir de Sant Pere de Rodes està ubicat al punt més alt del Port de la Selva, al capdamunt de la serra de Verdera. És un d’aquests racons que t'atrapen per la seva majestuositat i l’harmonia subtil amb què conviuen la natura i la mà de l’home. La Marta i en Kai s’hi han acostat després de visitar el Museu Dalí.
L’element més destacable del monestir és l’església, una de les obres més espectaculars del romànic català. Es va construir entre els segles X i XI per acollir pelegrins. La nau central és altíssima i se sosté a partir d’un sistema de pilars i columnes dobles immens. Els capitells, de tipus califal, són de tradició coríntia i estan considerats entre les millors peces escultòriques del segle XI.
Tot i que es desconeix el veritable origen del monestir, durant la visita guiada, al Kai i la Marta els expliquen una de les llegendes sobre la fundació. Els expliquen que uns monjos van desembarcar a la zona amb les restes de sant Pere i altres sants, per evitar que fossin profanades pels bàrbars que amenaçaven d’atacar Roma.
On: El Port de la Selva (Alt Empordà)
Quan: Tot l’any
La Marta li explica al Kai i fantasieja que en realitat el far del Cap de Creus es va crear per orientar els vaixells però, sobretot, perquè durant la nit els mariners poguessin veure una de les meravelles naturals de la Costa Brava. El Parc Natural del Cap de Creus es queda gravat a la memòria per les vistes del seu litoral salvatge, esquitxat d’illots, amb penya-segats de vertigen i cales amagades. L’efecte de la tramuntana ha fet que apareguin roques amb formes capricioses a conseqüència de l'erosió. El vent ha transformat el paisatge d’una manera molt especial. Amb una mica d'imaginació s’hi poden veure lleons, dracs, camells, àguiles i altres figures de roca.
El parc conté dues zones protegides diferenciades: la terrestre i la marítima. A la zona terrestre s'inclouen tres paratges naturals d'interès nacional: el que va del cap Gros al cap de Creus, al nord, que conté una reserva natural integral –la del cap de Creus, amb les illes de la Maça Major i s'Encalladora–; el de punta Falconera al cap de Norfeu, al sud –aquest últim també és reserva natural integral–, i el de la serra de Rodes. Totes les illes i els illots de l'entorn marí del cap de Creus són, així mateix, Paratge Natural d'Interès Nacional. Més de 13.880 hectàrees d’hàbitats protegits.
Amb el mapa a la mà, la parella de protagonistes ha decidit descobrir-lo recorrent un dels itineraris senyalitzats del parc. Han escollit el que connecta tots els municipis del Parc i dóna peu a visitar llocs tan emblemàtics com ara el coll de Sant Genís —espectacular per les seves vistes sobre el golf de Roses—, entre d'altres. Pas a pas, la Marta i en Kai entenen per què la bellesa del Cap de Creus ha inspirat poetes, cantants i pintors com Salvador Dalí.
On: El Port de la Selva (Alt Empordà)
Quan: Tot l’any