Clàudia Galícia: 4 ports de muntanya per gaudir dels Pirineus de Catalunya

Sovint penso en com la vida et pot canviar d'un dia per l'altre. A mi, em va passar. Va ser al 2013 quan un sorteig... sí, un sorteig, em va reconnectar amb l'esport, l'aventura i la competició. Em va tocar un dorsal per participar en la Titan Desert i, després de l'experiència, l'esport va tornar al primer pla de la meva vida. M'agrada competir, però, sobretot, m'agrada l'aventura, l'esforç, el viatge, les noves amistats... Durant els darrers set anys, he gaudit com mai del ciclisme i de l'esquí de muntanya, convertint-me en esportista professional. Mai m'hauria imaginat que podria arribar a ser campiona del món, a guanyar medalles en europeus o a emportar-me campionats nacionals en dues disciplines tan diferents.


M'encanta la muntanya i m'apassiona l'esport i, ara, en gaudeixo dia a dia: rodant a prop de casa, enfangant-me pedalant per corriols o descobrint nous ports, alguns dies en mountain bike, d'altres sobre una gravel i, fins i tot, també, amb una bici de carretera. De fet, encara que el meu terreny de joc acostuma a ser la muntanya, rodar sobre asfalt també m'agrada: em fa descobrir sensacions noves i hi ha quatre ports dels Pirineus de Catalunya que em tenen fascinada.

Porth Deth Portilhon 

Dificultat: 2ª categoria | Carretera en perfecte estat

Tot just fa unes setmanes que vaig fer per primer cop aquest port amb bici de carretera i el vaig gaudir moltíssim. De la mà del Porth Deth Portilhon podem connectar la Val d'Aran (Bossòst) amb la vall de Luchon, travessant un dens però bonic bosc de faigs, avellaners i cirerers que va canviant a mesura que es va baixant per un bosc d'avets. Una de les coses que més m'agraden d'aquest port és que ens permet rodar acompanyats d'unes vistes espectaculars a la Val d'Aran: encara guardo a la memòria imatges del dia en què el vaig completar. 

Sortint de la població de Bossòst, són 8,6 km d'ascens a través de la carretera nacional N-141. La veritat és que la pujada té un desnivell important, de 583 metres, a una mitjana de 6,8% amb pendents màximes del 8,2% a 3 km del cim. Prepareu-vos! 

Amb una orientació d'est a oest és un pas de muntanya curt però amb molta dificultat i, més d’un cop, ha format part del recorregut de la Vuelta a España o del Tour de França. De fet, si us animeu a fer-lo, durant el recorregut, us trobareu amb més d’un homenatge als campions espanyols de la volta francesa. A més, el Col du Portillon, pot ser l'inici o el final de diferents sortides en bicicleta per la Vall d'Aran, o bé, formar part d’una ruta a través de grans ports pirinencs com el Peyresourde o el Superbagnères a la part francesa.

 

Port del Cantó 

Dificultat: 1ª Categoria | Carretera en perfecte estat

El Port del Cantó també ha estat protagonista en vàries etapes de la Vuelta a España, així que abans de fer-lo sobre la bici, ja l’havia pogut gaudir en certa manera des de casa. Situat al Pirineu català, entre les conques del Segre i la Noguera Pallaresa se’l considera com un dels ports de pas entre valls més interessants de la geografia catalana.

És un port per posar a prova la nostra persistència: són 19,5 km. amb un pendent mitjà que frega el 6% i un desnivell per sobre dels 1000 m. Sortint des de Sort, ens espera un ascens sense pendents excessivament fortes però molt llarg, amb capacitat per desgastar-nos si no ens hi acostem suficientment preparats. 

Ja d’entrada l’inici és complicat però no defalliu: l’exigència disminueix progressivament fins a arribar a la localitat de Vilamur, on ens trobem amb un tram més assequible ideal per recuperar forces. El port transcorre, en gran part, per una zona boscosa, però això no impedeix que sigui una ascensió força exposada al vent o al sol així que abrigueu-vos o protegiu-vos bé segons l’època de l’any en què el tasteu. 

A mesura que es guanya alçada, a la part alta, el pendent ens torna a posar a prova amb algun quilòmetre per sobre del 7% però, tot i l’exigència, és un dels punts que més gaudireu de l’ascens. Es tracta d’una zona de prat on és fàcil veure algun cavall salvatge i un cop es corona el port es pot descansar acompanyat d’unes vistes increïbles del Cadí. És una passada!

 

Vallter 2000

Dificultat: 1ª categoria | Carretera en perfecte estat

El de Vallter és un dels ports que més cops he fet en bici de carretera. Està situat al Pirineu Oriental català, a la vall de Camprodon. Comença des del poble de Setcases i arriba fins a les pistes d'esquí, al començament del pic de Bastiments. Gaudiu-ne amb tots els sentits perquè ofereix un paisatge alpí i una gamma molt àmplia de verds. Això sí, és dels més durs i espectaculars dels Pirineus, amb una part inicial molt exigent i finalment un seguit de corbes de ferradura espectaculars. De fet, ha estat final d’etapa en vàries edicions de la Volta a Catalunya!

La carretera de Vallter, a 1260 m d'altitud, compta amb una distància de 12 kms totalment senyalitzats i acaba al pàrquing de l'estació a 2.155 m. És el sostre ciclista de Catalunya, el punt més alt del país, accessible per carretera. De fet, a aquesta distància, hem d'afegir-hi un pendent mitjanà d'aproximadament un 7,3%, amb rampes properes al 15% i un desnivell de 895 m.

La pujada a Vallter 2000 es pot dividir en diversos trams. Els primers tres quilòmetres són bastant durs però del tercer al vuitè quilòmetre, la pujada es torna molt més difícil, amb rampes que arriben al 14%. Un cop passat el pitjor, arriba el meu tram preferit: amb vistes al Circ de Morens, passem per un quilòmetre més o menys pla amb una curta baixada per recuperar-nos. Als últims quilòmetres, trobem les famoses 7 corbes i, finalment, veiem a l'horitzó la línia d'arribada de l'estació d'esquí a més de 2100 mts. d’altitud, en un paratge excepcional. Si us ve de gust afegir a l’experiència un punt d’emoció i competició, podeu posar-vos a prova amb el segment Strava d’aquest tram i buscar el KOM o el QOM. Les marques de la carretera i la senyalització, us indicaran l’inici i el final d’un segment on han deixat inscrit el seu nom ciclistes com Thomas de Gendt, Carlos Verona o Noemí Ferrer.

Abans de descobrir-lo sobre la bici, l'havia resseguit molts cops amb el cotxe, per anar a esquiar a pistes. Sobre dues rodes, vaig acostar-m'hi per primer cop amb uns amics i encara recordo què vam quedar fascinats per les vistes, sobretot les de l'última part on tota la vall apareix davant teu i et deixa gairebé sense paraules.

 

Rasos de Peguera 

Dificultat: HC Categoria | Carretera en perfecte estat

El de Rasos de Peguera, és un dels ascensos més durs que es poden fer per terres catalanes. Això sí, és un dels ports que, en els dies més clars, pot oferir més vistes al mar i, a més, permet fer un bon dinar a mig camí. Tot això li dóna molt d’encant i el converteix en una bona opció per fer amb amics. Es tracta d'un port relativament proper a Barcelona, a la comarca del Berguedà, en una zona a mig camí entre Barcelona i la Cerdanya, al Prepirineu català, però amb una quantitat important de ports amb certa dificultat.

Presenta una distància de 13 quilòmetres, amb un desnivell positiu aproximat de 1000 metres, un pendent mitjà del 7,4% i et porta fins els 1894 metres d’altitud. Notareu, però que, sovint, les rampes poden arribar a l'11% i el 12%. Durant el primer tram del port, amb una rampa que arriba al 13%, es guanyen metres superant Espinalbet, amb vistes al Santuari de Queralt i amb una magnífica panoràmica de la Catalunya Central, amb Montserrat de fons. Les últimes corbes de ferradura porten a un quilòmetre força dur, amb un pendent del 8,1%, preludi d’un darrer tram encara més exigent: un carril d'un únic sentit on acabem aquest intens port.

Després de donar-vos temps per fer una pausa i recuperar l’alè, prepareu-vos per una baixada de somni. Durant tota la primera part gaudireu d'unes vistes impressionants a la Vall de Lord, on moltes vegades hi podem contemplar una bonica posta de sol.