La vint-i-tresena etapa de la Transpirinenca és una les etapes d'alta muntanya més espectaculars i boniques de tota la travessa. Enllacem el refugi de Colomers amb el refugi dera Restanca seguint la variant GR 11-18, molt més atractiva i interessant que l'itinerari base entre aquests dos punts. Des de Colomers pugem fins al port de Caldes, un dels grans colls del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A continuació ens dirigim al coll d'Oelhacrestada, just als peus del cim del Montardo, i baixem per un camí força exposat fins a l'estany dera Restanca.
Etapa que transcorre per terreny d'alta muntanya. En condicions hivernals, la dificultat tècnica de l'etapa augmenta considerablement.
A l'hivern i a la primavera, hi trobarem neu i gel.
Res en especial.
Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. 1:25.000. Editorial Alpina.
Vall de Boí. 1:25.000. Editorial Alpina.
Base topogràfica de Catalunya 1:25.000. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
Comencem la vint-i-tresena etapa de la Transpirinenca al (1) refugi de Colomers (0:00h - 2.138m). Sortim del refugi en direcció NO. Molt aviat, però, girem a la dreta i agafem la variant GR 11-18, que puja per un barranc en direcció SO i coincideix amb l'itinerari de la Carros de Foc, una coneguda travessa per etapes que dóna tota la volta al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Avancem per un corriol d'alta muntanya que a poc a poc va girant cap a la dreta (O). Estem ascendint el port de Caldes, un coll que comunica la zona aranesa del circ de Colomers amb la capçalera de la vall ribagorçana de Caldes. La pujada és exigent però el paisatge és preciós. Finalment assolim el (2) port de Caldes (1:45h - 2.572m); hem recorregut el primer terç de l'etapa.
Al port de Caldes comencem un descens força abrupte que ens porta fins a l'estany del Port de Caldes. Deixem aquest estany enrere i comencem a pujar pel vessant d'un llom rocós. Avancem en direcció a un petit collet (O). Un cop superem aquest collet, ja podem veure el camí que ens falta fer fins al coll d'Oelhacrestada, el nostre proper objectiu. També observem el majestuós Montardo (2.837m), que domina tota la regió, al NO. Caminem per un terreny força planer. A l'esquerra, a uns centenars de metres per sota nostra, hi observem el preciós estany de Monges. Continuem avançant i arribem al (3) coll d'Oelhacrestada (3:00h - 2.475m), també citat en alguns mapes com a port de Rius. Abans d'arribar a aquest coll, veiem diversos corriols que surten cap a la nostra dreta i pugen cap al Montardo.
Portem dos terços d'etapa, només ens falta fer el tram de descens des del coll d'Oelhacrestada fins al refugi dera Restanca. Durant aquesta baixada gaudim d'unes vistes precioses de l'estany de Cap de Port, on ens dirigim, amb la serra dels Malhs de Rius al fons. Passem per la riba dreta orogràfica de l'estany i continuem el nostre descens. Aquest últim tram és molt abrupte. Finalment arribem al (4) refugi dera Restanca (4:30h - 2.010m), que està situat just al costat de l'estany que li dóna nom.
Les vistes dels estanys de Mangades i de Monges i de la serra de Tumeneia que tenim des de la zona del port de Caldes.
Coincidir amb un tram de la travessa Carros de Foc, un preciós itinerari circular que enllaça tots els refugis guardats del parc nacional.
El tram de descens fins a l'estany de Cap de Port amb les vistes de la serra dels Malhs de Rius al fons.
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici fou fundat l'any 1955? És l'únic espai natural de Catalunya que ostenta la categoria de "parc nacional" i la seva superfície està repartida en quatre comarques: el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran. El parc conté dues àrees diferenciades: la zona occidental, Aigüestortes, accessible des de la Vall de Boí, i l'oriental, l'estany de Sant Maurici i els Encantats, accessible des d'Espot.
Ascendir el cim del Montardo (2.837m). Gràcies a la seva altitud i a la seva situació força aïllada, aquesta muntanya aranesa és un dels pics més admirats del Parc Nacional i es converteix en un mirador extraordinari en totes direccions. Per pujar-hi, poc abans d'arribar al coll d'Oelhacrestada hem de desviar-nos i seguir algun dels diversos corriols que pugen fins a la cresta oriental del Montardo Petit. Un cop allà, seguim un caminet que ens porta fins al coll de Montardo, primer, i, després, puja al cim.
L'etapa d'avui ens porta des del refugi de Colomers fins al refugi dera Restanca. L'itinerari base del GR 11 uneix aquests dos refugis passant per Valarties. Aquest itinerari és llarg, feixuc i transcorre durant diversos quilòmetres per pistes de terra poc atractives. Segurament per aquests motius s'ha dissenyat la variant GR 11-18, que també uneix Colomers i Restanca però seguint un itinerari més racional i, sobretot, molt més atractiu des d'un punt de vista paisatgístic i natural. Aquesta opció és la més utilitzada pels excursionistes que fan la Transpirinenca i la que us proposem aquí.
L'etapa és força curta. Si tenim temps i forces és molt recomanable abordar l'ascensió als preciós cim del Montardo (2:00h anada i tornada des del coll d'Oelhacrestada) o visitar el bonic estany de Mar (1:45h anada i tornada des del refugi dera Restanca).