En aquesta divuitena etapa de la travessa Transversal descobrim un territori abrupte, poc habitat i molt ben conservat, en bona part degut al seu difícil accés per carretera. L'àrea presenta un especial interès pels geòlegs, que venen d'arreu del món per estudiar el conjunt de plecs i encavalcaments de l'anticlinal d'Oliana. Caminant per la preciosa carena de la serra Seca copsem la sensacional riquesa d'aquest món petri. L'etapa també ens descobreix raconades precioses, grans paisatges i algunes construccions històriques remarcables.
Mitjana. La derivada de la distància i el desnivell que cal superar.
És recomanable portar uns binocles per a l'observació de grans i petits rapinyaires.
Muntanya d'Alinyà - Serra d'Aubenç - Serra de Turp. 1:25.000. Editorial Alpina.
Iniciem la divuitena etapa del GR 1 al petit nucli de (1) Cambrils (0:00h - 1.081m). Baixem fins al riu Fred i comencem a pujar pel costat solà de la vall, passant per l'església i rectoria de Sant Martí. És recomanable desviar-nos un moment del camí i visitar els enrunats castell de Cambrils i la Mare de Déu del Remei. Des del castell podem gaudir d'un panorama immens del Port del Comte i de la Ribera Salada. Tornem al camí marcat amb els senyals blancs i vermells del GR 1 i pugem per una vall secundària (SO). Creuem la carretera i continuem l'ascensió fins que assolim la carena de la serra Seca.
Caminem en direcció S, seguint el llom ondulat de la serra. Les vistes són meravelloses i abasten des del Montseny fins al Montsec, passant per Sant Llorenç de Munt i l'Obac i Montserrat. Cap a la dreta (O), podem distingir els plecs i encavalcaments de les Roques de la Valldan, el relleu montserratí de la serra de les Anoves, el penya-segat de la Roca Alta, el Coscollet i la fantàstica Roca de Sant Honorat. Desemboquem a la carretera que va de Cambrils a Solsona i la seguim en direcció S. Ens desviem un moment de la via i visitem el mirador de Serra Seca, des d'on podem admirar la bellíssima i pintoresca vall de la Móra Comdal, just a sota nostre. A la mateixa carretera, hi trobem el monument al ciclista: l'any 2009, la 7a etapa del Tour de França va passar per aquest port. El recorregut de l'etapa unia Barcelona i Ordino-Arcalís en 224 km. Uns metres més endavant deixem la carretera i baixem cap a la dreta (SO) per la rasa del Sàlzer.
Després d'aproximadament 1,2 km de camí per la rasa ombrívola, sortim a la carretera que baixa cap a la Valldan des de coll Pregon. La seguim uns 350m i aviat ens desviem cap a la dreta per una pista. No triguem en assolir la (2) collada del Sàlzer (1:50h - 1.014m). Des de la collada continuem pujant (pista) pel llom de la muntanya en direcció SO. Arribem a un trencall on abandonem la pista, girem cap a l'esquerra (S) i encetem un tram preciós per la solana de la serra del Barré. Baixem fins al Passiró -un collet que comunica amb la Valldan- i enllacem amb una pista. Més avall, quan la pista tomba a la dreta, nosaltres la deixem i continuem baixant pel llom de la serra fins a l'ermita romànica de (3) Sant Just i Pastor (2:45h - 754m), des d'on gaudim de molt bones vistes de tota la contrada.
Continuem baixant pel llom (SO) fins que arribem a una zona de badlands -relleus de materials tous com argiles, margues i llims que per manca d'una cobertura vegetal sòlida s'han anat erosionant-. Baixem fins al coll del Vent i continuem per la carretera que comunica Oliana i la Valldan. Fem un bon tram pel vial asfaltat. Sortim de la carretera cap a l'esquerra i creuem el torrent de Reixar. Seguim el vell camí de la Valldan entre granges i camps de conreu. Aviat arribem als primers blocs d'edificis del poble (4) d'Oliana (3:55h - 451m), punt final d'aquesta etapa.
Les vistes a les profunditats del riu Fred des del castell de Cambrils.
El tram de recorregut carener per la serra Seca, que ens ofereix panoràmiques inoblidables. Fins i tot podem albirar el massís del Montseny!
L'espectacle geològic conegut com l'anticlinal d'Oliana: el Roc de Rumbau, les Roques de Sant Honorat, la serra d'Aubenç, els relleus montserratins de la Móra Comdal,...
Les vistes de la pintoresca Valldan des de l'ermita romànica de Sant Just i Pastor.
La impressionant i caòtica regió rocallosa que veiem des de la serra Seca o des de l'ermita de Sant Just és coneguda com l'anticlinal d'Oliana i és estudiada arreu del món? Observant-la ens podem fer una idea dels complexos sistemes d'encavalcaments i plecs del Pirineu. Més de 500 geòlegs professionals de tot el món han vingut a diversos congressos geològics que s'han fet a la zona, i diverses universitats realitzen les seves pràctiques de cartografia geològica, geomorfologia i tectònica i sedimentació en aquesta zona.
El bonic camí de ferradura que transcorre per la solana de la serra del Barré. Al terra hi podem distingir restes de l'antic empedrat, especialment en el tram de descens cap al Passiró. Avui en dia aquest corriol és molt solitari, però és fàcil imaginar-nos com, fins no fa gaire temps, els veïns del poblet de Valldan i dels masos de la zona l'utilitzaven a diari.
Cal parar molta atenció a l'orientació en el tram de la rasa del Sàlzer.