Etapa que podem considerar com una continuació de l'anterior, donat seguim sortejant les carenes i els torrents de les faldes meridionals del Port del Comte i de les serres d'Odèn. Mentre caminem, gaudim de la bellesa austera d'aquest territori, composat per boscos, cingleres, ermites i masos aïllats, i fruïm amb la riera d'Odèn, que té un bonic gorg on podem refrescar-nos, i amb el seu tresor més ben guardat, el sorprenent Estret de Riulacó. També, abans d'arribar a Cambrils, descobrim les profunditats del riu Fred, on es diu que mai no hi toca el sol.
Notable. La derivada de la distància i el desnivell que cal superar.
És recomanable portar uns binocles per a l'observació de grans i petits rapinyaires.
Muntanya d'Alinyà - Serra d'Aubenç - Serra de Turp. 1:25.000. Editorial Alpina.
Iniciem la dissetena etapa del GR 1 al costat de l'ermita de (1) Sant Martí de Cavallera (0:00h - 1.225m). Seguim les marques blanques i vermelles del GR i baixem fins a uns camps que travessem pel seu marge fins a un alzinar. Avancem per entre alzines carrasques i sortim a una pista que, vorejant la serra i davallant fins a un torrent, ens apropa fins al següent llom, on s'erigeix l'ermita romànica de Sant Miquel i la monumental masia del (2) Soler de Dalt (0:35h - 1.087m).
Continuem en direcció NO, deixant enrere a l'esquerra un abeurador. Cal parar atenció en aquest punt: el nostre camí no és el que va per l'abeurador sinó el que passa just per sobre d'aquest. Caminem per entremig de camps abandonats on és fàcil sorprendre algun xoriguer fent l'aleta mentre cerca algun ratolí per menjar. Aviat ens endinsem novament al bosc, ara més variat i de tipus submediterrani. Mig amagades entre la vegetació veiem les dues cingleres que componen el recòndit Estret de Riulacó. Baixem fins al fons de la vall i creuem la riera d'Odèn. Just a la nostra esquerra veiem un bonic gorg al qual podem accedir pel costat dret del curs d'aigua. Deixem enrere a la dreta el trencall del camí que puja cap a l'Estret. És molt recomanable deixar una estona el GR 1 i fer un cop d'ull a aquest petit però, alhora, espectacular congost.
Remuntem l'altre vessant de la vall fent marrades, primer caminem per un corriol i després per una pista. Finalment assolim la carena i a l'esquerra ens trobem la (3) Creu de Fontcoberta (1:30h - 1.212m). Seguim pujant i deixem enrere a la dreta el trencall del camí d'Odèn. Sortim a una pista asfaltada i passem pel costat del bucòlic nucli d'Oriola. Guanyem alçada per la solana i, just abans que la pista desemboqui a la carretera, nosaltres ens desviem per un corriol que de seguida baixa amb força, encaixonat entre el bosc i les parets de roca. Arribem a la Ribera dels Perxets i pugem per un fort pendent que hi ha a l'altre costat. Passem per una bassa on s'hi refresquen senglars i seguim pujant fins a la carena de la Garriga.
Fem un flanqueig per un corriol poc definit fins al següent contrafort i continuem fins a la (4) carretera L-401 (2:45h - 1.170m). Avancem per aquesta via, que ens permet observar fàcilment els diferents lloms i torrents que baixen de la muntanya cap al profund riu Fred. Abans d'arribar al punt quilomètric 23 agafem una pista que surt a mà l'esquerra. Estem caminant per un antic camí de ferradura que va vorejant diversos lloms i torrenteres i que finalment torna a sortir a la carretera. Passem pel tranquil llogarret del Racó, on hi ha dos salts d'aigua espectaculars, just a sota del mas de Cal Sala. La solitària carretera contorneja el darrer llom i creua una tartera. Finalment arribem a (5) Cambrils (4:00h - 1.081m), punt i final d'aquesta dissetena etapa.
La possibilitat d'observar grans i petits rapinyaires com el voltor comú, l'àguila daurada, el milà reial, el falcó pelegrí o el xoriguer.
El bonic conjunt medieval d'Odèn, format per l'església romànica de Santa Cecília i l'enrunat castell d'Odèn.
Descobrir l'amagat i espectacular Estret de Riulacó, un petit congost que ens deixarà meravellats.
Endinsar-nos en les tenebroses profunditats del riu Fred, impressionant capçalera de la Ribera Salada.
L'Espai Natural Protegit de les Serres d'Odèn-Port del Comte constitueix un dels límits més meridionals del paisatge alpí català? En aquestes muntanyes de sòls alcalins podem trobar-hi boscos de pi negre, una de les poblacions més meridionals de gall fer, martes i un nombre considerable d'isards.
Visitar El Salí de Cambrils, que està ubicat al riu Fred. Encara que es té constància ja s'hi extreia sal des de l'Edat Mitjana, per a ús local, no va ser fins a finals del segle XVIII que l'explotació de les salines es va industrialitzar. És molt interessant visitar les terrasses on l'aigua s'evapora i deixa petites piles de sal al terra. Es poden programar sortides guiades. (Més informació: www.salidecambrils.cat)
Atenció si es fa la ruta al pic de l'estiu, cal anar ben equipats per fer front a la calor i prevenir insolacions i deshidratacions.