La setzena etapa del sender Transversal GR 1 comença al pintoresc recinte emmurallat de Sant Llorenç de Morunys. Comencem la jornada amb l'exigent ascensió al coll de Jou. A partir d'aquest punt iniciem un llarg i panoràmic flanqueig pels contraforts solans del massís del Port del Comte: passem per Cal Pubilló, el torrent de la Perdiu, la riera de Canalda i arribem al llogarret de Canalda. En l'últim sector de l'etapa pugem fins al panoràmic Tossal de l'Anella i després baixem fins Sant Martí de Cavallera.
Tracks
Technical info
Punt d'inici d'etapa
Sant Llorenç de Morunys
Punt final d'etapa
Sant Martí de Cavallera
Distància
13,40
Durada
3:35h
Desnivell acumulat
+645m / -344m
Altitud màxima
1464
Altitud mínima
924
Dificultat
Mitjana. La derivada de la distància i el desnivell que cal superar.
Material
És recomanable portar uns binocles per a l'observació de grans i petits rapinyaires.
Cartografia
Vall de Lord - Port del Comte 1:25.000. Editorial Alpina
Recorregut
Iniciem la setzena etapa del GR 1 a (1) Sant Llorenç de Morunys (0:00h - 924m). Abandonem la vila seguint els senyals blancs i vermells del GR per la carretera LV-4241, que comunica Solsona i Sant Llorenç de Morunys pel coll de Jou i Lladurs. Després del punt quilomètric 31 deixem la carretera i ens desviem pel carrer del Santuari. Aviat arribem a la bonica ermita romànica de (2) Sant Serni del Grau (0:30h - 1.045m). Continuem l'itinerari i passem per Cal Pasqual. A partir d'aquí la vall es tanca i abordem el tram més exigent de l'ascensió al coll de Jou. La pista ens porta fins al torrent de les Salines, que remuntem per la seva riba dreta orogràfica, a través de l'Obaga del Codó. Passem al costat solà del barranc i, després d'unes quantes llaçades en fort pendent, arribem al (3) coll de Jou (1:35h - 1.460m).
Des del coll continuem l'etapa per la carretera L-401, que va cap a Cambrils, i passem per davant de la font del coll de Jou, molt apreciada per la qualitat de la seva aigua. Voregem la rasa del coll de Jou i immediatament deixem el vial asfaltat, desviant-nos per un camí que surt a mà esquerra. Aquest camí alterna trams per corriol i trams per pista i progressa sempre per sota de la carretera L-401. Resseguim el perfil del serrat de la Terma, voregem un torrent i arribem a Cal Pubilló. Resseguim un altre serrat i arribem a la següent torrentera. Enfilem ara cap al N i deixem a la dreta les Esplugues, un conjunt de balmes usades com a refugi pels pastors (encara queden dempeus els murs de pedra seca dels corrals pel bestiar). Sorpresos pels bonics salts d'aigua que es precipiten des de dalt dels cingles conglomerats, passem pel costat de la font de les Esplugues i creuem el (4) torrent de la Perdiu (2:05h - 1.260m). És recomanable desviar-nos uns minuts del camí i acostar-nos a l'estètic salt de la Perdiu.
Continuem l'etapa pel costat solà del barranc i superem un nou llom. Arribem a la riera de Canalda, que creuem a gual. Caminem ara en direcció S i travessem la bonica roureda de la Devesa de Can Prat. Passem per la casa de Can Prat i sortim a una pista asfaltada, que nosaltres agafem cap a l'esquerra. De seguida ens desviem a la dreta per un camí poc definit que avança per entre roures imponents. Anem a buscar un pal elèctric, que ens serveix de referència, i deixem a l'esquerra les cases del llogarret de Canalda. Pugem uns metres i anem superant els vuit torrents de Junyent. Seguim pujant fins assolir el Tossal de l'Anella, des d'on podem observar bona part del nostre itinerari. Des d'aquest punt resseguim el contorn del Clot de la Coma i anem baixant suaument fins a una bassa, uns camps de trumfos i fins al nucli de (5) Sant Martí de Cavallera (3:35h - 1.225m), punt i final d'aquesta setzena etapa.
Punts forts
El paratge bucòlic on s'assenta l'ermita romànica de Sant Serni del Grau.
La vertiginosa i espectacular Roca de Canalda, punt de trobada de molts escaladors d'arreu del món.
Descobrir el món rupestre de les Esplugues, amb les seves balmes i salts d'aigua.
Sabies que...
Si bé les balmes de la Roca de Canalda han servit d'aixopluc des de la Prehistòria, no va ser fins al segle XVIII que s'hi van construir les primeres cases? De totes les construccions que hi ha, la més ben conservada és Cal Llop, més tard coneguda com Cal Cavallol i avui en dia com Ca la Rita, en honor a la seva darrera habitant. La Rita tenia una escopeta per si venien visites no desitjades i un hort on conreava enciams, tomàquets, cebes, cols i trumfos. També tenia cabres i una font. Quan ja tenia més de 80 anys va tornar amb la seva família a Solsona, on va passar els seus últims dies.
No et perdis...
Explorar a fons el torrent de la Perdiu i visitar les Esplugues, diverses balmes que han servit d'aixoplugat a pastors i bestiar des de temps immemorials. Encara podem veure-hi restes de foc als sostres i cendra al terra. També val la pena acostar-se al pintoresc Salt de la Perdiu, un petit congost que l'aigua ha excavat erosionant la roca de conglomerat.
Galeria de imágenes
