La força de la terra

Són les 8 h del matí. Hem hagut de matinar per no fer tard a la cita que ens permetrà veure una perspectiva molt diferent i molt sorprenent de les muntanyes, els camps, els boscos, el cel... i els volcans!  Després d’ajudar a muntar i inflar el globus, ens col·loquem a dins de la cistella. La primera sensació de no tocar el terra és emocionant. L’enlairament és lent i progressiu, però, en menys d’un minut ja volem a centenars de metres de terra, en equilibri en l’aire, sense pujar ni baixar. En poca estona sobrevolem els volcans del Croscat, el de Santa Margarida –amb la seva petita ermita a l’interior del cràter–, i veiem molts altres cons volcànics, petits i grans. I,  al fons, hi distingim les muntanyes dels Pirineus. Superades les primeres pors, gaudim del vol i fins i tot brindem amb una copa de cava. És un somni que s’ha fet realitat!  

Sota els nostres peus, un raig de sol il·lumina tímidament un racó de la fageda d’en Jordà, un dels boscos de faigs més famosos del país. Es tracta d’un dels atractius d’aquesta zona; sigui l’època que sigui, el seu paisatge és sempre encisador. Diuen que el millor és visitar-la a la tardor, per la gamma de colors rogencs i daurats que agafen les fulles abans de caure. De totes maneres, l’encant és especial a la primavera, quan les fulles verdes impedeixen que els raigs solars travessin entre les branques i fan una penombra màgica. I és que, a més d’estar assentada damunt una colada de lava, la fageda és famosa per ser l’hàbitat de follets i altres éssers fantàstics, i per haver inspirat els versos de Joan Maragall, un dels poetes més populars de Catalunya. Es pot recórrer el bosc fent una petita ruta a cavall, una manera molt especial de gaudir d’un paisatge únic. 

La darrera erupció volcànica de Catalunya va tenir lloc fa 11.500 anys al Croscat, un dels volcans més emblemàtics de la Zona Volcànica de la Garrotxa i el més alt de la Península. Un itinerari senyalitzat ens permet contemplar-ne l’interior, ja que una explotació minera que va ocupar l’indret durant molts anys va deixar al descobert un tall de 100 metres d’alçària i 500 d’amplada. És un dels tants volcans que esquitxen aquest territori protegit, amb un interès geològic evident, al qual s’afegeixen una rica i variada vegetació i uns paisatges de gran bellesa natural. Com que coneixem els volcans a vista d’ocell, decidim anar a investigar-los de més a prop. Per això ens passegem pel Croscat i anem fins al de Santa Margarida, un dels més visitats, ja que és molt ample i circular. Prenem el camí que ens porta en mitja hora fins al cràter, amb un gran prat i l’església de Santa Margarida al mig. Sens dubte, és una de les estampes que quedarà gravada per sempre a la nostra retina, o a les nostres càmeres de fotografiar.  

Acabem el nostre periple volcànic al pintoresc poble de Santa Pau, per passejar pels seus carrerons i places, que semblen fetes expressament per aparèixer en un catàleg de pobles amb encant. Aprofitem per entaular-nos en un restaurant on serveixen la famosa «cuina volcànica», amb plats cuinats amb productes que han crescut a les terres volcàniques de la comarca, humides i riques en minerals. Entre aquests productes hi ha les patates o el porc, els fesols de Santa Pau, el fajol, el porc senglar, els cargols, les tòfones, el blat de moro, els naps i les castanyes. Gaudim d’un exquisit menú volcànic que acaba amb un deliciós gelat de fesols. Això sí que no ens ho esperàvem!