23 de setembre de 1974. El somni del geni Salvador Dalí es va fer realitat quan va inaugurar-se el seu teatre museu al cor de la ciutat de Figueres. Per fi podria mostrar en un sol lloc el gruix de la seva creació! Avui, més de quatre dècades després, el seu somni segueix viu i, encara més, té la capacitat de fer viure intenses experiències oníriques a tot aquell que s’hi acosta. Un tomb pels voltants de l’edifici, abans d’entrar-hi, ens permet observar les il·lusions i projeccions de les energies creatives de l’artista. A la plaça Gala-Salvador Dalí, enfront i al costat de la façana del museu, hi trobem representades algunes de les seves obsessions: la ciència –amb l’homenatge a Newton situat a les escales que van cap al carrer de la Jonquera–; l’art acadèmic –amb les tres escultures de Meissonier situades sobre pedestals de pneumàtics–; l’art innovador –amb l’obelisc de la televisió amb el bust de Gala al capdamunt, obra de Wolf Vostell–, o el pensament català, amb el monument a Francesc Pujols i Ramon Llull, davant de la façana del museu. Fem una volta completa a l’edifici, mirant-lo amb atenció des de diferents angles. Descobrim els maniquins daurats situats al terrat o a les finestres, i els ous gegants que coronen l’edifici. Diuen que representen la llegenda dels quatre fills de la deessa Leda i el déu Zeus transformat en cigne, que van néixer dins d’un ou.
Un cop a dins, seiem en un dels bancs del pati central, un jardí a cel obert, l’antic pati de butaques del Teatre Municipal, i observem tranquil·lament cada un dels objectes que decoren l’espai: la columna de pneumàtics, amb la barca de Gala i un paraigua negre al capdamunt, que formen el que l’artista anomenava el monument surrealista més gran del món. Davant hi ha el Cadillac, el Taxi Plujós, on viatgen dos maniquins al seient del darrere, el seu xofer i un munt de cargols de Borgonya. Posem una moneda a la ranura que trobem a la roda de la dreta del davant i comença a ploure dins el cotxe i el paraigua que corona la columna de pneumàtics s’obre i es tanca. Altres elements, com ara l’escultura de la reina Esther, d’Ernst Fuchs, o els monstres fets amb fusta cremada que decoren les parets, afegeixen una mica més de surrealisme a l’indret. El Teatre Museu Dalí conté un ampli ventall d’obres que descriuen la trajectòria artística del pintor, des de les seves primeres experiències artístiques–impressionisme, futurisme o cubisme– i les seves creacions surrealistes fins a les obres dels últims anys de la seva vida.
A l’escenari del museu, sota la cúpula, hi ha la seva tomba. Esbrinem que després de la mort de Gala i l’incendi al castell de Púbol que gairebé el mata (Dalí s’hi va tancar durant una temporada, incapaç de superar la pèrdua de Gala), es va retirar a viure al seu museu, en una torre anomenada Galatea, durant cinc anys, cuidat per un grup d’infermers. Al seu llit de mort, el 1988, va demanar ser enterrat sota la cúpula geodèsica que corona el museu. Encara avui, allà descansen les seves restes.
Impressionats, continuem amb la visita. De sala en sala veiem de prop algunes de les obres més destacades, com Galarina, Retrat de Pablo Picasso, Leda Atòmica, La panera del pa, Autoretrat tou amb bacó fregit, L’espectre del sex-appeal, Galatea de les esferes o la impressionant Gala nua mirant el mar, una obra que, mirada des d’una distància de 18 metres, canvia i en comptes de Gala apareix el president Lincoln. És una de les principals obres que presenten el concepte tan dalinià de la doble imatge.
Al museu es poden veure obres fetes per l’artista amb la finalitat expressa de ser exposades de manera permanent al museu, obres que van des de pintures i escultures fins a complexes instal·lacions monumentals, com la sala Mae West (amb una instal·lació que recrea un menjador amb elements que formen una cara) o la sala Palau del Vent (amb el gran oli pintat al sostre de la sala). Tot plegat ens fa passar una tarda immersos en el fabulós món dels somnis dalinians. Un plaer.
