Dels carrers i places de la capital catalana –on descobrirem les joies del modernisme i l’arquitectura contemporània, els mercats més emblemàtics, els tresors de l’antiga ciutat romana i medieval i la vida nocturna més animada– als cims i les valls més verdes i verges del país. En només cinc dies, un món ple de contrastos a l’abast.
Barcelona, la capital de Catalunya, és una ciutat típicament Mediterrània, amb una mica més d’1.600.000 habitants i amb una oferta cultural immensa. El modernisme de Gaudí, el Barri Gòtic, la Barcelona romana, els mercats o la Rambla són alguns dels llocs on deixar-se seduir pels seus encants més famosos, però la ciutat és molt més que allò imprescindible, així que també val la pena anar més enllà dels llocs més turístics, típics i concorreguts.
Comencem de bon matí visitant la Sagrada Família, un dels monuments més espectaculars de l’arquitecte modernista Antoni Gaudí, i d’allà anem fins al passeig de Gràciaper veure altres edificis modernistes: La Pedrera i la Casa Batlló, també gaudinians, i la Casa Fuster, de l’arquitecte Domènech i Montaner.
Baixant per l’elegant passeig de Gràcia, arribem a la plaça de Catalunya, al cor de la ciutat, un lloc estratègic per visitar la Rambla(el carrer més típic i animat de Barcelona), contemplar les parades de fruita, verdura i tota mena de queviures al colorit Mercat de la Boqueria.
Dediquem un dia sencer a endinsar-nos pels carrerons i les placetes del Barri Gòtic fins a arribar a la Catedral, on ens meravellem amb l’espectacularitat de les seves dimensions i les seves formes gòtiques. A la plaça de Sant Jaume contemplem les façanes encarades de l’Ajuntament de la ciutat i la Generalitat de Catalunya, el govern del país, i des d’allà ens endinsem en un laberint de vials estrets i places encantadores, amb terrasses on sopar o prendre una copa a la fresca, botigues d’artesania o roba, restaurants i tota mena d’establiments amb encant. Ens aturem a la plaça del Pi i arribem fins a la plaça Reial, una de les més pintoresques i animades de Catalunya.
L’oferta cultural de Barcelona és nombrosa i variada. Tant és així que podríem quedar-nos-hi una setmana i segur que no tindríem ni un moment per avorrir-nos: museus, parcs, miradors, restaurants, esglésies, arquitectura contemporània, botigues, cinemes, teatres...
Finalment, el tercer dia ens decidim a veure la ciutat als peus, primer des del telefèric de Montjuïc, que trasllada els viatgers des del port fins a la muntanya de Montjuïc, i després des de la muntanya del Tibidabo, un dels miradors més impressionants, on també hi ha un parc d’atraccions, ideal per als que viatgen en família.
Amb tot, encara tenim temps de visitar un altre dels imprescindibles barcelonins: el Park Güell, un espectacular parc amb elements arquitectònics gaudinians, i, finalment, al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) quedem bocabadats visitant les sales dedicades al romànic, amb pintures originals de les ermites dels Pirineus, especialment quan veiem el pantocràtor de Sant Climent de Taüll, procedent de l’ermita de Sant Climent, a la Vall de Boí.
Despertem a Barcelona satisfets per haver gaudit de tres dies intensos a la gran urbs, però amb moltes ganes de gaudir de natura. Amb les energies renovades, viatgem fins a la Val d’Aran, una vall envoltada de muntanyes de més de 3.000 metres d’altitud, travessada per rius, boscos i plena de pobles encantadors: Arties, Bossost, Arres de Jos, Les, Canejan, Salardú...
Passegem per les seves places i carrers, esquitxats de petites ermites romàniques, i ens calcem les botes de trescar per descobrir impressionants boscos, com el d'Era Artiga de Lin, cascades com els Uelhs deth Jueu, d’on brolla l’aigua procedent del cim de l’Aneto –la muntanya més alta dels Pirineus–, o paratges d’alta muntanya com els llacs de Colomers.
El segon dia als Pirineus el passem en un paratge natural d’altura: el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un luxe sense additius per als amants de l’excursionisme i la natura. Necessitem unes quatre hores per arribar a alguna de les seves dues portes d’entrada al Pallars: el poble d’Espoto la Vall Fosca. Des de tots dos llocs, ens esperen 15.000 hectàrees d’espai protegit, un paradís d’estanys, salts d’aigua, boscos, miradors i cims de 1.000, 2.000 i fins a 3.000 metres d’altitud per gaudir al màxim de l’alta muntanya en qualsevol moment de l’any.
Passem el dia envoltats de natura i decidim, l’endemà, visitar la veïna vall de Boí, tercera porta d’entrada al parc, un paradís verd que, a més, compta amb un altre reclam poderós: les nou ermites romàniques, Patrimoni de la Humanitat, que amb els seus campanars desafiant les lleis de la natura deixen amb la boca oberta tot aquell que les visita.
Deixem per al final una de les grans experiències d’aquest viatge: arribar a l’ermita de Sant Climent de Taülli trobar-nos al seu interior el pantocràtor que hem vist, fa un parell de dies, a les grans sales del MNAC, a Barcelona. Gràcies a la tècnica del videomapatge veiem les pintures murals originals de mida real i en alta definició, projectades a l’absis. Amb les noves tecnologies, després d’un miler d’anys, han viatjat, com nosaltres, de Barcelona a la vall de Boí, de la Mediterrània als Pirineus, per tornar a lluir al lloc on van ser pintades.
