Qui no s’apunta a passar una nit màgica celebrant una festa tradicional en un poble de muntanya, a gaudir dels esports d’aigües braves, a travessar a peu un dels pocs congostos verges de Catalunya...
Mitjanit en un poblet amagat dels Pirineus. Tots els llums estan apagats i, de sobte, una serp lluminosa formada per homes que carreguen troncs encesos a l’espatlla baixa fent ziza-zagues per la muntanya. Com cada any, amb l’arribada del bon temps molts pobles dels Pirineus celebren el solstici d’estiu corrent (o baixant) les falles. Les falles són troncs o branques que preparen els joves del poble.
En un indret elevat de la muntanya, planten un pi, que és on encenen les falles i des d’on comencen a baixar muntanya avall. Un cop al poble, els fallaires encenen una gran foguera i són rebuts amb tota mena de danses tradicionals, música i begudes. El ritual, documentat des del segle xi, està relacionat amb el culte solar que antigament es feia per agrair als déus les bones collites i l’arribada del bon temps. Ens apuntem a l’agraïment i gaudim d’una nit màgica de foc, música i rialles.
L’endemà ens llevem cansats de la gresca, però amb la satisfacció d’haver viscut una de les tantes festes del foc dels Pirineus, que el novembre del 2015 han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La majoria d’aquestes festes es fan a l’estiu, com les baixades de falles de l’Alta Ribagorça (als pobles de Durro, Senet, Vilaller, el Pont de Suert, Barruera, Boí, Erill la Vall i Taüll), les falles d’Isil, les falles d’Andorra o la crema de l’Haro a Les. Només un parell, la de Fia-Faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, es fan la nit de Nadal, el 24 de desembre.