Etapa 9: Ripoll - Alpens

Comencem la novena etapa de la travessa a la plaça de l'Ajuntament de (1) Ripoll (0:00h - 807m). Sortim del casc antic de Ripoll pel seu extrem S i creuem el riu Freser pel pont de l'Arquet. Continuem en direcció S per la carretera de Barcelona fins a la Torre Illa, punt on girem a la dreta (O). Pocs metres més endavant creuem la carretera C-17 per un pas subterrani. Deixem enrere el nucli urbà i comencem a pujar. Avancem per una pista forestal -entre camps i boscos- fins que assolim el (2) coll del Remei (0:35h - 755m). Des d’aquest coll seguim els senyals blancs i vermells del GR 1 i continuem per una pista (SO). Passem pel costat de l'ermita del Remei i de la font del Remei. No triguem en arribar al veïnat del (3) Remei i els Brucs (0:50h - 810m).

Des d'aquest conjunt de cases, continuem l'etapa en direcció O. Deixem enrere alguns trencalls i ens endinsem al bosc dels Solells del Puig de Vallespirans. La pista baixa suaument fins que trobem la (4) riera de Vilardell (1:20h - 789m), on l'aigua ha erosionat el terreny i ha esculpit diversos gorgs i petits salts d'aigua. Creuem la riera i continuem per la pista, que ara torna a enfilar-se, fins que arribem a la (5) masia de Vallespirans (1:35h - 876m). Hem entrat al terme de Les Lloses, el municipi més extens del Ripollès, molt muntanyós i bàsicament forestal. Les Lloses s'estén a banda i banda de la carretera que uneix Ripoll i Berga i els seus boscos són molt coneguts i apreciats pels amants dels bolets. La població està molt disseminada pel territori, en veïnats i masies, com la de Vallespirans.

Aviat arribem a Sant Esteve de Vallespirans, una petita ermita d'origen romànic, encara que fou molt modificada posteriorment, al segle XVIII. Continuem avançant per una pista i, sense perdre altura, arribem al rec de la Font del Perer. Creuem el rec i comencem un llarg descens que ens porta fins a la (6) carretera C-26 (2:35h - 797m). Caminem per la carretera (S) uns 600m fins que arribem a la masia (7) del Cremat (2:40h - 861m). En aquest punt deixem la carretera i continuem per una pista que ressegueix el curs del rec de Sovelles fins a la casa de (8) Pinoses (3:05h - 852m). 

Al vessant obac de la muntanya hi trobem fagedes amb heures, mentre que el roure martinenc i els boixos són abundants als indrets i vessants més assolellats. Abordem ara un llarg tram en direcció S fins al conjunt de (9) Sant Martí de Vinyoles (4:05h - 1.032m). Deixem a mà esquerra la masia de Portavella i pugem fins al collet de la Baga. Des del coll, rodegem el cim de Santa Margarida de Vinyoles pel seu vessant septentrional i arribem a l'ermita de (10) Santa Margarida de Vinyoles (4:25h - 1.195m). Ens trobem en un indret preciós que ens ofereix una vista meravellosa cap al S: la serra de Bellmunt, les Guilleries, la plana de Vic, la plana Llisa de Sora, els Munts i el serrat de les Ginestes, els altiplans del Lluçanès i, al fons, el Montseny i, fins i tot, Montserrat! L'ermita de Santa Margarida de Vinyoles data del segle XIII, tot i que l'actual edifici fou reedificat l'any 1854 després d'una epidèmia de còlera. Es creu que l'ermita fou l'antiga capella del desaparegut castell de la Guàrdia, que s'alçava just a sota l'ermita.

Deixem enrere l'ermita i carenegem pel serrat del Castell fins al (11) coll Tallat (4:45h - 1.139m), on hi trobem una cruïlla de pistes i camins. Des de coll Tallat és molt recomanable desviar-nos un moment i pujar al panoràmic puig Cornador (1.228m), des d'on podem gaudir de sensacionals vistes dels cims del Pirineu oriental: el Torreneules (2.713m), el Bastiments (2.881m), el Balandrau (2.585m), el Taga (2.040m),... Continuem la travessa en direcció S-SO, baixant per entre boscos de pi roig i rouredes. Passem pel costat de la masia abandonada de Puig-empí i continuem perdent altura fins al rec de Matamosses. Des d'aquest punt i fins a les rodalies d'Alpens, punt final de l'etapa, el GR 1 va resseguint la vall de Matamosses. Prop de la masia de Torrats prenem un corriol que ens porta fins al mateix nucli (12) d'Alpens (5:35h - 855m).

Alpens ja forma part del Lluçanès, un altiplà situat entre les comarques del Berguedà, el Bages i l'Osona, entre el Prepirineu i la Depressió Central, i caracteritzat per tenir un relleu suau i ondulat, amb un paisatge amable però amb racons feréstecs, format per pinedes, alzinars i rouredes a les parts més elevades i conreus i petits pobles a les planes.