Etapa 13: Refugi de Malniu - Refugi de l'Illa

Comencem la tretzena etapa de la Transpirinenca al (1) refugi de Malniu (0:00h - 2.130m). Des d'aquest punt seguim els senyals blancs i vermells del GR 11 i les indicacions del "Refugi d'Engorgs". Creuem una passarel·la de fusta que hi ha al costat de l'estany Sec o estany del Refugi i comencem a caminar en direcció O per un corriol que flanqueja la muntanya. Al cap d'aproximadament 1,5 km el camí gira a la dreta (NO) i entrem a la vall del riu Duran. A la nostra esquerra, al fons de la vall, hi veiem el pla de Campllong. Creuem el bosc de Corniols i anem remuntant la vall cap a la seva capçalera. Estem flanquejant el massís del Puigpedrós, que tenim just al N. Arribem a una zona més planera, on ja no hi ha cap arbre, i assolim el (2) refugi J. Folch Girona (1:40h - 2.380m) -també conegut com a refugi d'Engorgs-. Aquest refugi lliure és només una petita barraca, però podria servir-nos d'aixopluc en cas d'emergència.

En aquest punt fem un gir cap a l'esquerra i continuem l'itinerari del GR 11 en clara direcció O. Afrontem ara un tram de pujada exigent fins al coll de la Portella d'Engorgs. Tot aquest tram és força difús; cal que estiguem atents a l'orientació i tinguem clara la situació del coll. Després d'un primer tram per un barranc secundari, arribem als estanys dels Minyons i se'ns obra la perspectiva de tot el conjunt lacustre d'Engorgs i del circ de muntanyes que l'envolten: la Tosseta de l'Esquella (2.869m), els pics d'Engorgs (2.831m i 2.819m), el Puigpedrós (2.915m),... Arribem a l'estany més occidental del conjunt -l'estany de la Portella- i abordem una dura ascensió fins a la (3) Portella d'Engorgs (2:40h - 2.691m), punt més elevat de l'etapa.

Comencem ara el descens cap al fons de la vall de la Llosa. Primer avancem durant uns minuts per una zona força planera i aprofitem per gaudir de vistes sensacionals cap a ponent: el pic de la Muga (2.861m), la vall de Vallcivera -per on nosaltres pujarem més endavant- i els pics de Ríbuls (2.819m) i Montmalús (2.781m). A continuació el pendent augmenta i comencem un descens llarg i abrupte que ens porta fins a la (4) cabana dels Esparvers (3:45h - 2.100m), ja al fons de la vall de la Llosa. Podem observar clarament la característica forma d’ "U" de les valls d'origen glacial. Ens trobem en un punt que des de sempre ha estat cruïlla de camins: per aquí hi han passat pastors, bandolers, contrabandistes, fugitius,...

Diversos itineraris de llarg recorregut coincideixen, actualment, en aquest encreuament. El GR 11 puja en direcció O cap a Andorra per la vall de Vallcivera. El GR 107 -que és l'anomenat Camí dels Bons Homes o ruta dels Càtars- arriba per la vall de la Llosa (S) i continua cap al Pas dels Rabadans (NE). La variant GR 11-10 també comença en aquest punt i baixa per la vall de la Llosa cap a Viliella; aquesta variant torna a enllaçar amb l'itinerari base del GR 11 a la vall del Madriu (Andorra).

Així doncs, nosaltres continuem en direcció O i remuntem tota la vall de Vallcivera fins a la seva capçalera. Arribem al pla de Vallcivera, un indret preciós. En aquest punt el camí gira lleugerament cap a la dreta (NO) i s'enfila fins al coll de l'Illa. Entrem al Principat d'Andorra. Només ens falta baixar fins al proper estany de l'Illa on hi trobem el (5) refugi de l'Illa (5:20h - 2.480m).