Comprovat. El carnaval de Solsona no té res a veure amb els del Brasil. L’única cosa que tenen en comú és que se celebren al febrer. Però canviem de registre. Res de carrosses engalanades, gent ballant samba, plomes i lluentons. Estem a punt de viure una de les festes més participatives, reivindicatives i tradicionals de tot Catalunya. Per als solsonins, el més important de la festa és el canvi de papers i la disbauxa generalitzada. Hem d’estar disposats, doncs, a participar en una festa en què durant una setmana desapareix el sentit del ridícul, es pot criticar el poder local i tothom assumeix el paper que vol. Doncs això és Solsona (durant el carnaval, és clar).
De mica en mica, barrejant-nos amb solsonins i forasters, coneixem els secrets d’aquesta festa declarada d’Interès Nacional. Esbrinem que els personatges claus són els gegants bojos, una paròdia dels gegants oficials que han acompanyat la festa des de fa 25 anys. Es poden veure ballant al ritme de l’himne del carnaval –el Bufi– el dissabte, el mateix dia en què es fa la Penjada del Ruc en una de les placetes del centre històric. Aquest ruc de cartó penja de la torre fins al dimecres de cendra i es pixa per sorpresa damunt dels vianants. Dissabte a la nit tots els bars treuen la seva barra carnavalesca al carrer i fan gresca fins a la matinada, mentre els balls conviden a tothom a moure l’esquelet fins a acabar exhaust.
Altres actes que han fet del carnaval solsoní un dels més sonats i originals del país és la Baixada de boits o andròmines, una desfilada de vehicles casolans que la gent es construeix per fer un recorregut amb ells pel centre de la ciutat. Als pilots que els condueixen se’ls anomena pilots suïcides. La festa s’acaba amb el tradicional enterrament del Carnestoltes, el rei del carnaval. Abans, però, cal llegir-ne el testament, fer la vetlla i acomiadar-se’n com cal. Ara toca fer bondat… fins l’any que ve!
