El fet que Llívia sigui un poble català enclavat en territori francès crida molt l’atenció. Resulta que aquesta vila va ser una de les que va seguir formant part del territori català després del tractat dels Pirineus (1659), a partir del qual Espanya i França es van repartir els territoris de la Catalunya Nord. Però més enllà d’aquesta particularitat històrica, aquest poble llegendari té un ric patrimoni que deixa bocabadat tothom qui el visita. Als seus carrers i places són d’un tipisme exquisit. Les cases, de pedra, estan ben arreglades i llueixen flors als balcons, i als establiments –siguin pastisseries, restaurants o obradors d’embotits– sempre et reben amb un somriure, disposats a oferir-te el millor de cada casa. 

Una caminada pel centre de la vila ens porta a la plaça Major i tot seguit fins a la monumental església gòtica de la Mare de Déu dels Àngels, concebuda com una fortificació, amb dues torres bessones i una bonica façana neoclàssica. Només per aquesta caminada ja valdria la pena viatjar fins a Llívia, però aquest poble amaga una altra joia patrimonial, un dels secrets més ben guardats de tots els Pirineus de Catalunya: la farmàcia Esteva, una antiga farmàcia convertida en museu que és l’orgull dels seus habitants. 

Travessem el llindar de la porta d’entrada al museu, situat just al davant de l’església de la Mare de Déu dels Àngels, i comencem a meravellar-nos amb tot el que veiem i escoltem. Som a dins d’una antiga farmàcia, documentada des de l’any 1594 i que es considera la més antiga d’Europa. A través de diferents panells informatius i audiovisuals descobrim que a principis del segle xvii se’n va fer càrrec la família Esteva, una nissaga que durant set generacions la va mantenir oberta, fins que l’any 1926 el darrer farmacèutic la va tancar. Sorprèn la gran quantitat d’objectes que es conserven de l’antiga farmàcia. Tot ens fa pensar que es tractava d’un establiment important a l’època. Mentre fem la visita, descobrim que no anàvem equivocats i que   sí que n’era d’important, ja que durant molt temps Llívia va ser una vila cabdal, capital de la Cerdanya, un territori on abundaven les herbes medicinals. Pas a pas, descobrim alguns dels tresors del museu, com ara la col·lecció de caixes renaixentistes del segle xvii, policromades, pintades amb bustos de sants, botànics reputats o personatges de l’època, on es guardaven les herbes; l’armariet barroc que presideix l’espai, on es conservaven les drogues i els extractes més forts, o els pots de ceràmica, els blancs i els blaus.  Ens expliquen que els blaus només es poden veure a la farmàcia de Llívia. Definitivament, som en un lloc únic al món!   

L’any 1659 Catalunya es va quedar sense els seus territoris del nord a causa del tractat dels Pirineus, pel qual se cedia a l’Estat francès les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i la meitat de la Cerdanya. Llívia va continuant sent catalana.