Alguns diuen que es va construir sobre un antic temple pagà dedicat a la deessa Afrodita Pirene. Altres, que fou bastit després que tres religiosos que eren perseguits per intentar salvar les relíquies de sant Pere van arribar a aquest indret i van amagar-les en una cova on després va alçar-se el primer edifici dedicat al sant, que donaria origen al monestir. En tot cas, el monestir de Sant Pere de Rodes va conèixer la seva etapa més esplendorosa del segle x al xiii. Els anys següents va ser protagonista d’un procés de decadència que culmina quan els monjos que hi vivien el van abandonar. Després de ser restaurat, s’ha aconseguit salvar-lo de la ruïna i avui és un dels monuments més representatius de tot el romànic del país. 

Hi arribem per una carretera de revolts des de la població més propera, el Port de la Selva. Un revolt darrere de l’altre, anem enfilant la muntanya fins a trobar-nos amb l’estampa del monestir, precedida de la bonica ermita de Santa Helena i acompanyada de la del castell de Sant Salvador, que corona la serra de la Verdera, al darrere del gran cenobi. Només la vista del conjunt monumental, amb les muntanyes del cap de Creus, la badia del Port de la Selva i part del golf de Lleó, i el mar de fons,  ens deixa amb la boca oberta. I això que encara no hem començat la visita!

L’església, la torre del campanar i la de l’homenatge, els dos claustres, la cripta, l’antic celler, el palau de l’abat, les sagristies, les cambres dels monjos... cada espai cobra vida quan el visitem de la mà d’un dels guies del monestir, que ens amaneix amb històries i anècdotes l’entrada a cada dependència. Així, esbrinem, per començar, que som en un monestir benedictí, és a dir, que els monjos que hi vivien seguien la regla de Sant Benet, fent vida contemplativa i dedicant el seu temps a treballar i pregar. També coneixem que la primera notícia del monestir data de l’any 878 i que amb els anys va convertir-se en el més important del comtat d’Empúries, centre de poder feudal i espiritual. Entre els seus dominis hi havia Santa Creu de Rodes, un poble dedicat al comerç i a la producció artesana. Gràcies als pelegrinatges, entre els segles xii i xiv va gaudir d’una gran prosperitat, fins a arribar a tenir uns 250 habitants! Ens meravellem a cada pas gaudint de les formes elegants i austeres del romànic llombard, però quedem especialment colpits contemplant la portalada de l’església, decorada amb escultures fetes de marbre blanc, obra del mestre de Cabestany, i el seu interior, on ens sentim petits i insignificants davant l’amplíssima nau coberta amb una gran volta de canó recolzada sobre grans pilars amb columnes adossades. 

Abans de marxar, ho aprofitem per fer un àpat al restaurant que hi ha a dins del monestir, en un menjador amb una vista magnífica, i agafar forces per visitar l’ermita de Santa Helena de Rodes i pujar al castell de Sant Salvador. Per fer-ho caminem per la serra de Verdera durant 20 minuts. I, un cop a dalt, la recompensa: les restes d’un castell medieval i una vista que no oblidarem mai: el golf de Roses, tota la plana de l’Empordà, el cap de Creus, els Pirineus... i, si el dia és clar, fins i tot l’illa de Mallorca.