La nit més curta, màgica i intensa

23 de juny. És nit de Sant Joan en un dels pobles de la vall de Boí.  Un grup d’homes i dones, els i les fallaires, baixen amb grans torxes enceses d’un lloc elevat de la muntanya, el Faro, en seguici i guiats pel fadrí major o cap de colla. La filera, en forma de serp de foc, va descendint i finalment arriba al poble, on és rebuda amb menjar i vi, i amb el so de la música i les campanes. La festa continua durant tota la nit al voltant de les falles, que, en forma de foguera, s’acaben de consumir. En la festa hi participen els habitants del poble, gent que hi té alguna vinculació o, fins i tot, en alguns casos, forasters que s’animen a provar-ho per viure una nit màgica i amb un punt de misticisme que la fa única.

La majoria de les baixades de falles es fan durant la nit de Sant Joan, el 23 de juny. I els dies posteriors. I tot té una raó: del 21 al 24 de juny l’astre que tot ho il·lumina està situat en el punt més alt, en el moment en què més temps es fa visible i més estona ha escalfat la superfície de la Terra. El solstici, fidel indicador del canvi d’estació, ens dóna la benvinguda a l’estació més esperada de l’any: l’estiu. Des de temps remots la humanitat celebra aquest moment amb tota mena de rituals màgics i fogueres guaridores. És, doncs, una festa ancestral, que s’ha mantingut en aquests pobles perduts entre muntanyes i valls, i que avui tenim l’oportunitat de viure des de dins.