L’escenari: l’únic gran congost de Catalunya que es manté verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. El decorat: un riu, un parell de roques imponents i unes vistes que deixen sense alè. El fil musical: un silenci que només es trenca amb el so de l’alabatre dels ocells rapinyaires que viuen en aquest indret, com el trencalòs o el voltor. Els actors i les actrius: qualsevol que estigui disposat a viure una aventura, no apta per a gent que té vertigen però condicionada i segura per a tots els públics. L’espectacle està a punt de començar. 

Abans d’arribar al congost, ens aturem en alguns pobles i paratges que ens regala la carretera que hi accedeix. Com Alsamora, amb una torre de defensa, antic castell de frontera de la Catalunya medieval. La ruta s’inicia al pont metàl·lic suspès que travessa el barranc de la Maçana, on comença el congost. A poc a poc, enfilem el camí i ens endinsem al sender excavat a la roca i penjat al penya-segat, que ofereix les vistes més espectaculars del congost.

Ens agafem del passamà per sentir-nos més segurs, i continuem caminant. Pas a pas, escoltem el silenci, i a voltes ens aturem i mirem cap amunt per veure els trencalossos, els aufranys, els falcons, les àligues daurades o els voltors fent vida. El congost és casa seva. Per això l’indret va ser declarat refugi de fauna salvatge.

Continuem la ruta a través del camí penjat, contemplant les gegantines parets del congost, que arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima és de només 20 metres. És impossible no aturar-se a cada pas per fer una fotografia o per parar atenció als diferents punts d’interès, com la cova de la Colomera, el mirador sobre el pantà de Canelles o, ja al final del recorregut, l’ermita de la Pertusa.

Aquesta ermita, situada al capdamunt d’un penya-segat, a 685 metres d’altitud, impertorbable, domina el paisatge des de fa vuit segles. Forma part de les anomenades ermites penjades d’Àger, un grup de dotze petites capelles situades en llocs inversemblants. Diuen que es construïen en aquests indrets perquè eren estratègics i s’hi podia dominar el paisatge. El resultat són estampes impressionants, que conviden a aturar-se i somiar despert per un instant. 

Les condicions especials de la serra del Montsec, on s’ubica el congost de Mont-rebei, l’han convertida en un paradís per als amants de l’excursionisme i el ciclisme, però també per als aficionats al vol en ala de pendent o en ala delta. L’orientació al sud de la carena facilita la formació dels corrents tèrmics en l’aire, tan necessaris per practicar aquests esports. En només quatre dies es pot aprendre a volar sol en ala de pendent i sense tenir cap mena d’experiència és possible gaudir d’un vol biplaça per viure el paisatge de Mont-rebei des d’un altre punt de vista.