La tretzena etapa de la Transpirinenca ens permet viure l'alta muntanya ceretana. Des del refugi del Malniu flanquegem el massís del Puigpedrós i arribem al salvatge circ d'Engorgs. L'espectacle és grandiós: diversos estanys d'origen glacial enmig dels grans cims que defineixen el circ. Sempre avançant per corriols d'alta muntanya, superem la Portella d'Engorgs i baixem fins al fons de la vall de la Llosa, una pintoresca i llarga vall d'origen glacial que ha estat un punt de pas tradicional de diverses rutes transfrontereres. Acabem l'etapa remuntant la vall de Vallcivera i entrant al Principat d'Andorra pel coll de l'Illa.

Technical info
Punt d'inici d'etapa
Refugi de Malniu
Punt final d'etapa
Refugi de l'Illa
Distància
15,00
Durada
5:20h
Desnivell acumulat
+1.200m / -850m
Altitud màxima
2691
Altitud mínima
2090
Dificultat

Etapa sense dificultats tècniques remarcables però que transcorre íntegrament per terreny d'alta muntanya. En condicions hivernals, la dificultat tècnica de l'etapa augmenta considerablement.

Època

A l'hivern i a la primavera, trobarem neu i gel en cotes altes.

Material

Grampons i piolet segons l'època de l'any.

Cartografia

Cerdanya. 1:50.000. Editorial Alpina.

Base topogràfica de Catalunya 1:25.000. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Recorregut

Comencem la tretzena etapa de la Transpirinenca al (1) refugi de Malniu (0:00h - 2.130m). Des d'aquest punt seguim els senyals blancs i vermells del GR 11 i les indicacions del "Refugi d'Engorgs". Creuem una passarel·la de fusta que hi ha al costat de l'estany Sec o estany del Refugi i comencem a caminar en direcció O per un corriol que flanqueja la muntanya. Al cap d'aproximadament 1,5 km el camí gira a la dreta (NO) i entrem a la vall del riu Duran. A la nostra esquerra, al fons de la vall, hi veiem el pla de Campllong. Creuem el bosc de Corniols i anem remuntant la vall cap a la seva capçalera. Estem flanquejant el massís del Puigpedrós, que tenim just al N. Arribem a una zona més planera, on ja no hi ha cap arbre, i assolim el (2) refugi J. Folch Girona (1:40h - 2.380m) -també conegut com a refugi d'Engorgs-. Aquest refugi lliure és només una petita barraca, però podria servir-nos d'aixopluc en cas d'emergència.

En aquest punt fem un gir cap a l'esquerra i continuem l'itinerari del GR 11 en clara direcció O. Afrontem ara un tram de pujada exigent fins al coll de la Portella d'Engorgs. Tot aquest tram és força difús; cal que estiguem atents a l'orientació i tinguem clara la situació del coll. Després d'un primer tram per un barranc secundari, arribem als estanys dels Minyons i se'ns obra la perspectiva de tot el conjunt lacustre d'Engorgs i del circ de muntanyes que l'envolten: la Tosseta de l'Esquella (2.869m), els pics d'Engorgs (2.831m i 2.819m), el Puigpedrós (2.915m),... Arribem a l'estany més occidental del conjunt -l'estany de la Portella- i abordem una dura ascensió fins a la (3) Portella d'Engorgs (2:40h - 2.691m), punt més elevat de l'etapa.

Comencem ara el descens cap al fons de la vall de la Llosa. Primer avancem durant uns minuts per una zona força planera i aprofitem per gaudir de vistes sensacionals cap a ponent: el pic de la Muga (2.861m), la vall de Vallcivera -per on nosaltres pujarem més endavant- i els pics de Ríbuls (2.819m) i Montmalús (2.781m). A continuació el pendent augmenta i comencem un descens llarg i abrupte que ens porta fins a la (4) cabana dels Esparvers (3:45h - 2.100m), ja al fons de la vall de la Llosa. Podem observar clarament la característica forma d’ "U" de les valls d'origen glacial. Ens trobem en un punt que des de sempre ha estat cruïlla de camins: per aquí hi han passat pastors, bandolers, contrabandistes, fugitius,...

Diversos itineraris de llarg recorregut coincideixen, actualment, en aquest encreuament. El GR 11 puja en direcció O cap a Andorra per la vall de Vallcivera. El GR 107 -que és l'anomenat Camí dels Bons Homes o ruta dels Càtars- arriba per la vall de la Llosa (S) i continua cap al Pas dels Rabadans (NE). La variant GR 11-10 també comença en aquest punt i baixa per la vall de la Llosa cap a Viliella; aquesta variant torna a enllaçar amb l'itinerari base del GR 11 a la vall del Madriu (Andorra).

Així doncs, nosaltres continuem en direcció O i remuntem tota la vall de Vallcivera fins a la seva capçalera. Arribem al pla de Vallcivera, un indret preciós. En aquest punt el camí gira lleugerament cap a la dreta (NO) i s'enfila fins al coll de l'Illa. Entrem al Principat d'Andorra. Només ens falta baixar fins al proper estany de l'Illa on hi trobem el (5) refugi de l'Illa (5:20h - 2.480m).

Punts forts

L'abrupte i rocós circ d'Engorgs i els diversos estanys d'origen glacial que hi trobem.

La marcada forma d’ "U" que presenta la vall de la Llosa, una preciosa vall d'origen glacial.

Fer nit al costat de l'estany de l'Illa, rodejats de muntanyes que superen els 2800m.

Sabies que...

Fins fa poques dècades la vall de la Llosa era una important via de comunicació? Des de la cabana dels Esparvers es pot accedir a Andorra per la Vallcivera o a França per la Portella Blanca. Aquests passos de muntanya han estat utilitzats des de fa segles per pastors, contrabandistes, traginers, fugitius,...

No et perdis...

La gran varietat de paisatges i la diversitat natural de la vall del riu Duran o Valltova. Aquesta vall secundària d'origen glacial neix al circ d'Engorgs i s'estén cap al sud fins a la vall principal del riu Segre. Nosaltres caminem per la seva part alta durant el primer terç de l'etapa.

Observacions

A la cabana dels Esparvers comença la variant GR 11-10 de la Transpirinenca: aquesta variant baixa per la vall de la Llosa, passa pel refugi de Cap del Rec (Lles de Cerdanya), els estanys de la Pera, el coll de Perafita i torna a enllaçar amb l'itinerari base del GR 11 a la part baixa de la vall del Madriu, prop d'Escaldes (Andorra).