Passejant pel claustre de la catedral de la Seu d’Urgell és fàcil trobar la inspiració. Potser per fer un dibuix, una fotografia o un poema. O simplement per pensar en tot el que ens fa feliços o volem millorar. És un d’aquells llocs especials que ajuden a trobar-se a un mateix, un espai silenciós on els minuts i les hores semblen passar a un ritme més lent. Com si el temps s’aturés per oferir al viatger que hi posa els peus un parèntesi en la seva atrafegada vida quotidiana. Les sensacions són intenses. Sentim vertigen quan descobrim que les parets i tres de les galeries d’arcs romànics que s’aixequen davant dels nostres ulls són del segle xi i ens emocionem contemplant els diferents motius que decoren els capitells. Són motius vegetals, zoomòrfics, de figures humanes o monstres, i representen la por, la joia, la vergonya, el pecat, la natura, l’alegria, l’amor...

Un dels principals atractius de la visita a aquesta catedral és el claustre, un gran espai de contemplació que no deixa indiferent a ningú. Però també impressionen per les seves dimensions l’església, el campanar i el seu preciós absis central, amb una galeria d’arcs sobre columnes que el corona a la part superior. És un tret que recorda nombroses esglésies i catedrals del nord d’Itàlia i Alemanya. Arribats aquí, és moment de pensar en el nom de la població on ens trobem, la Seu d’Urgell (que vol dir «la catedral d’Urgell»), i  obtenir una gran pista sobre la importància que aquest temple i aquesta ciutat van tenir a l’època medieval, quan era un dels grans centres religiosos del Pirineu i un dels bastions defensius de la zona. 

En una visita guiada descobrim aquests i altres episodis importants de la seva història, com que va ser construïda durant el segle xii, damunt d’una església visigòtica més antiga, l’edifici d’inspiració llombarda més important de Catalunya i l’única catedral íntegrament romànica del país, o que al llarg del temps el temple va experimentar moltes transformacions. La visita ens acosta a dues de les joies més preuades de l’església: la marededéu d’Urgell, que presideix l’absidiola de l’altar major, d’estil romànic tardà, i que és una de les millors talles policromades del país, i el retaule de Sant Ermengol, un impressionant retaule dels segles xvi-xviii. Finalment, ens convida a visitar l’Espai Ermengol, dedicat a un personatge emblemàtic en la història medieval de la ciutat, i el Museu Diocesà, situat a l’oest del temple, on es conserven diverses peces d’art religiós cabdals, com el Beatus de la Seu d’Urgell o l’urna de plata de Sant Ermengol, una de les tres màximes expressions de l’orfebreria barroca catalana.

El claustre de la catedral de la Seu d’Urgell és un dels escenaris del Festival de Música Antiga dels Pirineus, FeMAP, que se celebra durant els mesos de juliol i agost en diferents espais emblemàtics dels pobles i paratges dels Pirineus.