Iniciem aquesta petita aventura pels Pirineus Orientals al cap de Creus, una zona natural protegida que s’ha mantingut al marge de l’expansió turística d’altres indrets del litoral. I ho fem al far del cap de Creus, de cara al mar, envoltats de penya-segats i amb unes vistes que ens fascinen. De nit, el far emet dos llampecs cada deu segons, que guien els vaixells perduts que passen a prop de la costa. De dia, després de viure l’experiència de ser els primers a veure sortir el sol, un espectacle únic, i de franc, per al qual no cal viatjar a l’altra punta del planeta, la seva sola presència ens encisa i ens anima a explorar el seu entorn de diferents maneres. Ho podem fer banyant-nos en petites cales d’aigües cristal·lines, gaudint de la gastronomia marinera a les tavernes i als restaurants de la zona, fent excursions resseguint la costa a través dels antics camins de ronda, passejant per pobles de postal com Cadaqués o el Port de la Selva o visitant monestirs romànics que deixen sense alè, com el de Sant Pere de Rodes. Aquí, al cap de Creus, van trobar la inspiració alguns dels artistes més genials del segle XX, com el gran Salvador Dalí. El seu record és viu a la casa de Portlligat, el castell de Púbol o al Teatre-Museu Dalí, a Figueres, tres visites imprescindibles si viatgem per aquesta zona.

Del cap de Creus, encara amb les emocions a flor de pell, deixem el mar i ens dirigim cap a l’interior a la recerca de noves experiències. Ens aturem a Besalú, una de les viles més pintoresques del país, famosa pels seus banys jueus, els únics a Espanya i un dels més importants d'Europa. Creuem el seu majestuós pont medieval, i passegem pels seus carrerons de pedra, deixant-nos endur per la imaginació i viatjant, gairebé sense adonar-nos-en, a l’Edat Mitjana. L’esperit del comte Bernat de Tallaferro sembla que encara deambuli per la vila! Un glop de ratafia (un licor típic), juntament amb altres productes de gran qualitat com embotits, galetes i xocolata artesana, ens desperta del somni i ens situa de nou al segle XXI. El centre històric manté la seva essència medieval, i entre els seus espais més emblemàtics destaquen el pont romànic, la Cúria Reial, la plaça de la Llibertat... 

Continuant amb l’itinerari i àvids de noves troballes, descobrim un dels tresors més ben guardats de la zona: els volcans adormits de la Garrotxa. El Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor paisatge volcànic de la península, format per més de quaranta cons volcànics, i unes vint colades de lava que han deixat al seu pas colors increïbles i formes caprtixoses que sorprenen a tot aquell qui les descobreix, ja sigui a peu, a cop de pedal, a lloms d’un cavall o inclús des de la cistella d’un globus aerostàtic. És al nostre abast un petit món de sorpreses naturals: el volcà de Santa Margarida (amb una petita ermita al fons del cràter), el Croscat (amb un tall imponent que ens permet veure com és un volcà per dins) o la fageda d’en Jordà (un bosc de faigs que creix a sobre d’una antiga colada de lava) són tan sols algunes d’elles. 

Encara meravellats, deixem la Garrotxa preparats per a una nova vivència, ara a més de dos mil metres d’altitud. La vall de Núria és un dels paisatges més populars del Pirineu català, un refugi natural i espiritual protagonitzat pel Santuari de Núria, dedicat a la Mare de Déu de Núria, i envoltat de cims on neixen multituds de fonts i torrents. Hi accedim amb un transport singular: el tren cremallera, que supera un desnivell de més de mil metres travessant espectaculars paisatges d’alta muntanya. Sense poder apartar els ulls de la finestreta arribem finalment a Núria, una estació de muntanya situada en un indret singular, ple d’història i tradició. Baixem del cremallera i se’ns obre un món de possibilitats: esquiar, practicar l’excursionisme, fer una ruta a cavall… Per on comencem?

Imatges:

1. Santuari de Núria
2. Cap de Creus
3. Cadaqués
4. La Fageda d'en Jordà